St Bernard vs. Mastiff: les diferències (amb imatges)

Sant Bernat vs Mastí

Quan es tracta de races de gossos gegants, el Sant Bernat i el Mastí sovint es troben en el punt de mira. Aquests majestuosos canins criden l'atenció per la seva mida i presència. Escollir entre les dues races pot ser una decisió bastant difícil.

Les dues races ofereixen qualitats úniques que poden fer que sigui difícil triar-ne només una. Tots dos tenen naturalesa suau i tranquil·la amb tendència a protegir. Tot i així, els aspectes clau del seu temperament, mida i necessitats poden ser força diferents.



Entendre aquestes diferències us permetrà triar la raça que més us convingui. Aprofundim en les diferències i semblances entre Sant Bernat i Mastí per prendre una decisió informada.



divisor de potes de dogster

Diferències visuals

Saint Bernard vs Mastiff costat a costat

Crèdit d'imatge: (L) Rita_Kochmarjova, Shutterstock | (R) Ricantimages, Shutterstock



D'un cop d'ull

Sant Bernat

  • Altura mitjana (adult): De 28 a 30 polzades
  • Pes mitjà (adult): 140 a 180 lliures
  • Esperança de vida: De 8 a 10 anys
  • Exercici: 30 minuts al dia
  • Necessitats de neteja: Baix manteniment
  • Apte per a famílies:
  • Altres animals que accepten animals:
  • Capacitat d'entrenament: Intel·ligent, ràpid d'aprendre
Mastí
  • Altura mitjana (adult): 30 polzades
  • Pes mitjà (adult): 200 lliures
  • Esperança de vida: De 6 a 12 anys
  • Exercici: 1 hora al dia
  • Necessitats de neteja: Moderat
  • Apte per a famílies:
  • Altres animals que accepten animals:
  • Capacitat d'entrenament: Amb ganes de complaure

divisor de potes de dogster

Visió general de Sant Bernat

Sant Bernat fora

Crèdit d'imatge: Artush, Shutterstock

El història de Sant Bernat es remunta al segle XVII als Alps suïssos. Els monjos van criar per primera vegada aquests gossos a l'Hospici de Sant Bernat al coll del Gran Sant Bernat. L'hospici era un refugi per als viatgers que travessaven el port de muntanya entre Suïssa i Itàlia. Els St. Bernards van ser desenvolupats per les seves notables habilitats de rescat en condicions alpines dures.

Els monjos van criar els gossos amb gossos de muntanya suïssos locals. Això va crear una raça amb força, resistència i un agut sentit de la direcció. Aquests trets eren vitals per localitzar viatgers perduts o ferits a la neu profunda.

A principis del segle XIX, el nom de la raça va canviar a Sant Bernat, en honor a l'hospici. Amb el temps, Sant Bernat va passar de gossos de treball a mascotes familiars estimades. Avui, la gent els estima per la seva naturalesa amable i amable.

Personalitat / Caràcter

Els Sant Bernat tenen una personalitat amable i amable. En general són afectuosos, pacients i tolerants, el que els converteix en excel·lents gossos de família.

Els Sant Bernat són lleials i formen forts vincles amb els seus propietaris. Sovint els veureu mostrant un instint protector. Malgrat la seva gran mida, són tranquils i tranquils, s'adapten bé a diferents entorns.

També són bons amb nens i altres mascotes quan es socialitzen adequadament. Els Sant Bernat són bondadosos i amorosos, gaudeixen de la companyia dels seus familiars. Tot i que de vegades poden ser independents, es desenvolupen amb la companyia humana.

La seva naturalesa amable i intel·ligència els fan entrenables i fàcils de conviure.

Exercici

Els Sant Bernat tenen necessitats moderades d'exercici malgrat la seva gran mida. No són gossos actius, però alguna activitat física pot mantenir la seva salut general. Les passejades diàries són essencials per als Sant Bernat per ajudar-los a mantenir-se en forma i prevenir l'augment de pes.

No necessiten exercici intens ni activitats d'alt impacte, però encara heu de proporcionar estimulació mental i oportunitats ocasionals per fer exercici. Això inclou jugar en una zona tancada o jugar a jocs suaus com ara buscar.

Tot i així, tingueu en compte les seves limitacions físiques a causa de la seva mida i possibles problemes conjunts. Els Sant Bernat haurien d'exercir amb moderació, evitant una tensió excessiva al seu cos. Consulta un veterinari per crear una rutina d'exercicis que s'adapti a les necessitats del teu Sant Bernat.

cadell de sant bernard amb un bol a la boca

Crèdit d'imatge: Rita_Kochmarjova, Shutterstock

Formació

Entrenar un Sant Bernat requereix paciència, coherència i reforç positiu. Començar a entrenar aviat per establir bons comportaments i socialització. Centra't en ordres senzilles i bàsiques com ara seure, quedar-se i venir.

Els Sant Bernat són intel·ligents, però també poden ser independents. Per tant, manteniu les vostres sessions d'entrenament atractives i divertides. Utilitzeu recompenses com ara llaminadures i elogis ocasionals per motivar-los i animar-los.

També heu de socialitzar-los amb diferents persones, animals i entorns. Això garantirà que es converteixin en gossos adults ben arrodonits. Els Sant Bernat tendeixen a tirar de la corretja a causa de la seva mida, per la qual cosa l'entrenament de la corretja és essencial.

Finalment, penseu a inscriure el vostre Sant Bernat a les classes d'obediència. Treballar amb un entrenador professional de Sant Bernat us ajudarà a maximitzar el potencial del vostre gos.

Atenció sanitària

Els Sant Bernat són propensos a patir displàsia de maluc i colze, inflor i problemes cardíacs. Les revisions periòdiques amb un veterinari són crucials per a la detecció precoç i la gestió adequada.

Les races grans necessiten una dieta equilibrada específica per donar suport al seu creixement i salut òssia. Aneu amb compte amb la sobrealimentació per prevenir l'obesitat, que pot posar una tensió addicional a les articulacions.

Els Sant Bernat tenen una doble capa densa que necessita un raspallat regular per evitar l'estorament. Es desprenen moderadament, amb més vessament durant els canvis estacionals. Netegeu els plecs facials i les orelles sovint per evitar infeccions.

També són increïblement sensibles a la calor i es poden sobreescalfar fàcilment. Assegureu-vos que tinguin accés complet a l'ombra i a l'aigua dolça, especialment durant el temps calorós. Eviteu l'exercici intens a temperatures altes.

Gossos sant bernard adults i joves a l'aire lliure

Crèdit d'imatge: Rita_Kochmarjova, Shutterstock

Cria

La cria d'un Sant Bernat requereix una consideració acurada i pràctiques responsables.

Abans de la reproducció, tant el mascle com la femella de Sant Bernat se sotmeten a controls de salut exhaustius. Això permet als criadors comprovar si hi ha possibles problemes genètics. Això inclou la displàsia de maluc i colze, malalties del cor i problemes oculars.

És crucial seleccionar parelles reproductores amb bona salut i genètica sòlida. Això redueix el risc de transmetre malalties hereditàries.

La cria s'ha de fer únicament per millorar la raça i produir cadells sans. Els criadors han d'investigar els estàndards de la raça per a la selecció responsable de les parelles reproductores.

La cria també s'ha de dur a terme tenint en compte els millors interessos dels gossos. La cura, l'alimentació i la socialització adequades per a la presa i els cadells són essencials. Els criadors responsables prioritzen el benestar dels gossos per sobre de l'estètica.

Adequat per:

Els Sant Bernat són amables i pacients, el que els fa ideals per a famílies amb nens. Sovint són tolerants amb els nens i poden formar vincles forts amb ells.

Tot i que no tenen molta energia, encara necessiten exercici regular per mantenir la salut física. També poden ser una combinació ideal per a persones actives que gaudeixen de les activitats a l'aire lliure. Això inclou passejades, excursions o sessions de joc suau.

A causa de la seva tossuderia, els Sant Bernat són més adequats per als propietaris de gossos amb experiència. Poden proporcionar formació i lideratge coherents.

Pros

  • Lleial i devot
  • Suau i tolerant
  • Naturalment protector
  • Excel·lents gossos mainadera
  • Genial per a famílies
Contres
  • No apte per a cases petites
  • Bava i baveja freqüents
  • Propens a problemes específics de salut
  • Car de tenir

divisor de potes de dogster

Visió general del mastí

gos mastí tigrat dempeus al mig del parc

Crèdit d'imatge: Ricantimages, Shutterstock

El història dels mastíns es remunta a milers d'anys, el que els converteix en una de les races de gossos més antigues. Tenen un llinatge ric que s'estén per diferents regions i cultures.

Els mastíns es veuen en obres d'art de l'antic Egipte i textos històrics de Babilònia, Assíria i Pèrsia. Eren molt estimats per la seva força, coratge i instints protectors.

A l'antiga Roma, els mastíns treballaven com a gossos de guerra i de guàrdia. Eren apreciats per la seva lleialtat ferotge i la seva capacitat per intimidar als adversaris. Els mastíns també estaven presents a l'Europa medieval, on treballaven com a gossos de guàrdia per caçar caça major.

La raça va guanyar protagonisme a Anglaterra. Mentre regnava el rei Enric VIII, la noblesa va afavorir el gos per la seva mida imponent i la seva lleialtat. Sovint s'utilitzaven per vigilar finques i protegir el bestiar.

Amb el temps, el paper de la raça va passar dels gossos de treball a convertir-se en companys estimats. Els esforços per preservar la raça Mastiff van portar al seu reconeixement pels clubs de gosseres. Avui, els mastíns són coneguts pel seu temperament suau i tranquil.

Personalitat / Caràcter

Els mastíns tenen una personalitat diferent que es caracteritza pel seu comportament suau i tranquil. Són coneguts per la seva lleialtat i devoció a les seves famílies. Malgrat la seva gran mida, es consideren gegants suaus.

Mostren un caràcter pacient i tolerant, sobretot amb els nens. Els mastíns tenen un instint protector i la seva imponent presència sol dissuadir els possibles intrusos. També són vigilants i poden ser força territorials.

Tot i que poden semblar distants amb els estranys, formen vincles profunds amb els seus éssers estimats. Els mastíns tenen un temperament estable i estable, poques vegades propensos a una agressió excessiva. La seva naturalesa dòcil i el seu afany per complaure els fan sensibles als esforços de formació. Els mastíns aporten una sensació de calma i seguretat a les seves cases amb la seva fidelitat inquebrantable.

Exercici

Els mastíns tenen necessitats d'exercici baixes en comparació amb altres races grans. Generalment són gossos amb poca energia i es conformen amb un exercici moderat. Les passejades diàries han d'anar amb corretja per evitar tensions a les articulacions. Aquests són beneficiosos per mantenir la seva salut física i estimulació mental.

Tot i així, eviteu l'exercici excessiu o extenuant. Això pot danyar els seus cossos en creixement o agreujar les condicions articulars o òssies subjacents.

Deixa que el teu Mastiff estableixi el seu propi ritme durant l'exercici, ja que són propensos a sobreescalfar-se i fatigar-se. Les sessions de joc més curtes i controlades en una zona segura poden proporcionar una gran estimulació.

El cadell de mastí mira un bol de menjar sec_Shutterstock_Ermolaev Alexander

Crèdit d'imatge: Ermolaev Alexander, Shutterstock

Formació

Heu de practicar la coherència, la paciència i el reforç positiu quan entreneu un mastí. Començar a entrenar aviat ajudarà a establir bons comportaments i socialització. Recomanem començar amb ordres bàsiques d'obediència com ara seure, quedar-se i venir.

Els mastíns són coneguts per ser intel·ligents i amb ganes de complaure. Malauradament, de vegades també poden ser tossuts. Les delícies i els elogis us poden ajudar a motivar i recompensar el bon comportament. Socialitzeu-los aviat com a cadells per assegurar-vos que es converteixin en gossos ben adaptats.

Atenció sanitària

Els mastíns necessiten una atenció especial a causa de la seva gran mida i consideracions específiques de raça. Són propensos a la displàsia de maluc i colze, inflor, problemes cardíacs i certs càncers. Els controls periòdics i l'atenció preventiva són importants per controlar la seva salut general.

Els mastíns tenen necessitats moderades d'exercici. Però és essencial fer un seguiment del seu pes i fer exercici regularment per mantenir-los en forma. S'ha d'evitar l'exercici intens o prolongat per evitar lesions.

La higiene dental regular també és vital per mantenir una bona salut bucodental. Això inclou raspallar-se les dents i proporcionar joguines de mastegar adequades.

mastí amb els ulls vermells estirat a terra

Crèdit d'imatge: A Wild Hair Creative, Shutterstock

pel·lícula benji

Cria

La cria d'un mastí requereix una planificació acurada i un compromís amb el benestar de la raça. Els criadors responsables prioritzen el benestar dels gossos. La cura, la nutrició i la socialització adequades són crucials per a la mare i els cadells.

Trobar cases adequades i amoroses per als cadells hauria de ser la principal prioritat del criador. Han de seguir la normativa local per a la cria de gossos. Això inclou llicències, certificacions sanitàries i pràctiques de propietat responsable.

Els mastíns de cria s'han d'abordar amb coneixement i una preocupació genuïna pel futur de la raça. Cercar orientació de criadors i professionals experimentats pot ajudar a garantir pràctiques de cria responsable.

Adequat per:

Els mastíns són una raça gran i poderosa. Requereixen propietaris que puguin oferir un lideratge fort i una formació constant. Els propietaris de gossos amb experiència que han après les necessitats de les races grans poden ser capaços de manejar-les.

Els mastíns tenen un caràcter suau i tranquil, el que els fa aptes per a famílies. També són bons amb els nens, però les interaccions s'han de supervisar per la seva mida.

Els mastíns també són coneguts per ser increïblement lleials i protectors. Això significa que poden servir com a guardià fiable, proporcionant una sensació de seguretat.

Aquests gossos tenen necessitats d'exercici baixes en comparació amb altres races. Es conformen amb l'exercici moderat i prefereixen un estil de vida relaxat i tranquil. Això els fa molt adequats per a aquells que prefereixen un company més relaxat.

Pros

  • Natura suau i tranquil·la
  • Bé amb altres mascotes
  • Baixes necessitats d'exercici
  • Afectuós i lleial
  • Excel·lents gossos de guàrdia
Contres
  • Necessita molt espai
  • Bava i baveja excessiva
  • Vida útil més curta
  • Propens a problemes específics de salut

divisor de potes de dogster

Quina raça és adequada per a tu?

Escollir la raça adequada per a tu depèn, en última instància, de les teves preferències i estil de vida. Ambdues races tenen qualitats úniques i consideracions que s'han de tenir en compte.

Sant Bernat pot ser una opció adequada si busqueu un company familiar amable i pacient. Són bons amb els nens i tenen una naturalesa amorosa i afectuosa. Tot i així, cal tenir en compte la seva gran mida i les seves necessitats d'exercici moderat.

Per contra, si preferiu un company lleial i protector, el Mastiff pot ser més adequat. Els mastíns tenen un temperament tranquil i estable, cosa que els converteix en excel·lents guardians familiars. Les seves necessitats energètiques baixes poden ser ideals per a aquells que prefereixen un estil de vida més relaxat.

És important avaluar la teva experiència com a propietari d'un gos i el temps i l'atenció que pots dedicar a un gos. Ambdues races necessiten una propietat responsable, inclosa la formació adequada, la socialització i l'atenció veterinària regular.

Conèixer i passar temps amb gossos individuals de cada raça us pot ajudar amb la vostra decisió. Penseu en contactar amb criadors, organitzacions de rescat , o exposicions de gossos per interactuar amb Sant Bernat i Mastíns.

Fonts